|
NOTES DE PREMSA |
|
 |
|
|
|
|
|
|
“Retrato
de una juventud”
Es un
film de altos vuelos empapado de una técnica “profesional”
ejecutado con unos deseos de hacer algo trascendente y llevado a cabo
con absoluta responsabilidad.
DIARIO
DE BARCELONA 8-11-1969
Antoni Colomer |
|
|
|
|
VALENCIA:
II Certamen
de cine independiente
“El Pallasso espanyat”
es sencillamente un film redondo. Sobre una novela de LLorenç Capellà,
Martí realiza una práctica consecuente, de mano segura. Se trata de un
prisionero tras la guerra civil española, que
escribe cartas des de su cárcel castellana, a su familia
mallorquina. La banda sonora, un largo monólogo, está cuidadísima.
TELE-EXPRES
5-2-1976
R.Ventura Melià |
|
|
|
|
IV
Setmana Internacional del
Film Super 8
Dentro
de la calidad mostrada por el cine catalán en esta Setmana, tal vez sea
Hic Digitur Dei, de Toni Martí, el film más destacado. La
película que venia avalada por el reconocimiento crítico de festivales
como Berlin y Barcelona, está montada en dos partes muy bien
diferenciadas. Cabalgando entre el más puro ruralismo catalán –
premeditadamente cursi – y la sátira política no exenta de un humor
absurdo francamente bueno. Con una gran banda sonora a cargo de Quim
Sota, una interpretación magistral - entre la que destacamos a Xavier Elorriaga, Maruja Torres y
Rosa Novell – y la acertada dirección de Toni Martí, Hic Digitur Dei
toma entidad de gran film entrando de lleno en un mundo que día a día
es más realidad y menos utopía: el cine independiente catalán.
EL
NOTICIERO UNIVERSAL 18-12-78
Juan Luis Goas |
|
|
|
|
Som
una nació!
Es el documental de mayor significación de la Setmana, donde confluye
la reflexión política y el acento poético con una simbiosis que en
alguna secuencia te recuerda a Eisenstein. Posee el film ese sentido de
reportaje vivo, espontáneo, con un gran poder da captación, la cámara
está allí donde el espectador desea. ¡Qué sutileza tiene Martí en
esta inenarrable secuencia de la obertura del Parlament – por primera
vez des de la guerra civil – en donde descompone, desdramatiza y
desnuda a los dignos diputados que devienen, en una coreografía
operística, con sus aplausos y sus composturas... Todo observado con
distanciamiento y subrayado con una creativa banda sonora que reproduce
la obertura de Rosini. Un chispazo de genio creativo alumbró a este
autor al concebir este momento de cine-cine.
CINEMA
2002 febrer de 1979
Matias Antolin |
|
|
|
|
II FESTIVAL Internacional de Super 8
En
cuanto al filme español “Los parientes pobres”, tiene el grave
defecto de los catalanes: querer universalizar a un sector de la
población española. Quieren demostrar que la burguesía española
habla el idioma como se conoce en América Hispana y el pueblo sojuzgado
de Cataluña, habla su dialecto y vive en otros parámetros. De este
film, no se salva sino la escena de la velación de Franco y el
asesinato de pájaros humanos, que entre otras cosas es copia de los
asesinatos de los hugonotes, perpetrados por Luis XII
de Francia.
EL
PAIS Cali (Colombia) 4-12-1981
Luz Dary Rubio |
|
|
|
|
Antoni Martí, el compromís amb el país.
Defensor
a ultranza de ese “familiar” s8mm como medio de expresión
cinematográfica, francotirador de un cine/documento que recoge en
imágenes hechos determinantes de la reciente historia socio-política
de Catalunya.
Antoni Martí como muchos de los cineastas marginales, ha tenido que
priorizar sus relaciones, es decir dejar un poco de lado el trabajo más
estrictamente “creativo” (ficcional) para estar al servicio de la
vehiculación de las imágenes de la realidad. Su trabajo en la
realización se ha compaginado con la colaboración en el colectivo
gestor de la “Central del Curt”, distribuidora alternativa
cinematográfica.
DIRIGIDO
POR juny 1982
Martí Rom |
|
|
|
|
Underworld
Quim Monzó ha tenido, en esta ocasión, la suerte de caer en manos de
unos cineastas que entienden correctamente el sentido de una adaptación
cinematográfica. Es un corto de los más completos y divertidos que se
han visto últimamente en Barcelona.
GUIA
DEL OCIO febrer 1984
Romà Guardiet |
|
|
|
|
EL
TREN PETIT
Una
producció videogràfica de cinquanta minuts ha recuperat els pocs
documents cinematogràfics que existien del tramvia del Baix Empordà,
que va unir les ciutats de Palamós i Girona entre el 1887 i el 1956, i
els testimonis directes d’aquelles persones que hi van treballar, que
el van gaudir i també el van patir.
PUNT
DIARI 17-4-1987
J.C.C. |
|
|
|
|
Antoni
Martí ganador del III Certamen Internacional de videos científicos
“Casa de las Ciencias”
“El
retorn de Nèmesi?
Es un documental que reflexiona sobre les consecuencias de un modelo de
sociedad actual para las generaciones futuras, fue seleccionado entre
treinta producciones pertenecientes a diez países de Europa, Asia y
América,
EL
IDEAL GALLEGO 7-10-1990
I.G. La Coruña |
|
|
|
|
El
fòssil vivent
Sens
dubte és l’habitant del Pla de l’Estany que pot acreditar més
antiguitat quant a arrelament a la comarca. Els seus avantpassats hi
vivien ja fa més de 200 milions d’anys.
El
fòssil vivent es el títol del documental
produït per Video Play Serveis, de la Bisbal i realitzat per Edmon
Amill, Ernest Bou, Joan Simó, Antoni Martí amb la col·laboració d’Ernest
Costa.
EL
TEMPS 21-3-1994
Xavier Duràn |
|
|
|
|
IMATGES PER A LA HISTÒRIA
Quan
el rigor del tècnic s’ajunta amb la sensibilitat de l’artista, el
contrast entre el passat i el present pot donar pas a escenes
antològiques.
En aquesta mateixa línia la productora bisbalenca d’Antoni Martí
acaba de realitzar Plaisatges basat en quaranta textos de Josep Pla. Es
tracta d’un memorable exercici de síntesi, en el qual l’encaix de
les imatges noves, amb les velles i d’ambdues amb el textos assoleix
moments d’una perfecció enlluernadora.
Moltes de les seqüències de l’arxiu dels productors, troben aquí
una nova oportunitat, i un nou sentit, com si s’haguessin
filmat expressament per il·lustrar els textos de Pla que Xicu Masó diu
amb magistral adequació al personatge.
El Pla de les imatges reals i el de les reconstruccions es fonen,
gràcies a la veu, en una sola figura. I els paisatges vells o nous,
recobren gràcies el text, tot el seu sentit i se salven definitivament
per a la història.
REVISTA
DE GIRONA maig-juny 1997
Narís-Jordi Aragó |
|
|
|
EL CAS D’ANTONI MARTÍ
Cons
tants cineastes del país, Antoni Martí, s’introduí al cinema per la
via de l’amateurisme. La seva arma de principi – i cal donar el
sentit d’arma a la seva càmera- va ser el super8 mm..Aleshores encara
no era en ús el vídeo , però començaven a ésser molts els qui, amb
mitjans no professionals, volien intervenir en la vida pública, ésser
testimonis crítics d’un temps
i un país.
Però el que ens hauria d’interessar més de Martí es la seva
dedicació a les comarques nord-orientals del Principat, amb l’ús
intel·ligent de les
possibilitats del vídeo. El seu treball no té pretensions de
vídeo-art, sinó d’instrument útil, ja sigui en la lluita
ecològica, a l’ensenyament o a la divulgació cultural, sense deixar
de banda una molt interessant tascà de recuperació patrimonial en el
camp del cinema. El seu material ha estat premiat més d’una vegada
des de fora de Catalunya i, sense pretensions intel·lectuals,
constitueix ja ara un llegat insubstituïble de la vida d’algunes
comarques.
Imaginem per un moment que a cadascuna de les comarques catalanes
apareix un Toni Martí i per tant multipliquem per quaranta-un el nombre
de documents que han realitzat ell i el seu equip.
Una tal labor representaria una coneixença de la Catalunya real feta
des de cada nucli humà, amb una garantia d’autenticitat i
d’acceptació incomparables. Potser per això sembla que el “cas”
d’Antoni Martí ens hauria de fer reflexionar.
SERRA
D’OR juny 1997
Miquel Porter i Moi |
|
|
|
Anònims del segle xx
Aquest
documental fidel a un gènere que sovint afirma la necessitat de la
memòria, integra imatges d’arxiu amb voluntat de rescatar-les de l’oblit
o de la ignorància. Integrant les velles imatges , el documental
esdevé un testimoni del pas del temps, amb les noves imatges que
mostren la transformació del paisatge, natural, urbà o laboral, però
sobre tot la dels rostres.
EL
PUNT 3-2-2002
Imma Merino |
|
|
|
Els
límits de la Costa Brava
El documental de
l’Antoni Martí, de fet conté tots els colors que van de la
desesperació a l’optimisme, resulta molt persuasiu.
Ho
és la Ivette Barbaza prodigiosament lúcida , ho són les intervencions
dels promotors del debat del 1976 i ho és, especialment, l’hàbil
combinació de les imatges que transiten per tot el segle passat
i arriben fins a l’actualitat, per mostrar-nos la història d’una
profanació barroera i incessant, que ens ha fet, i ens fa, més
pròspers, però no més savis , ni segurament, més feliços.
EL
PUNT 2-12-2003
Enric Ramionet |
|
|
|
MEMÒRIA VISUAL DEL EMPORDÀ
Si
la historia de un país es también la historia de sus imágenes gran
parte de la historia del Empordà y de la Costa Brava esta en el archivo
de Antoni Martí . Cineasta de una transición que no hizo el cine que
soñaba, se marchó a un lugar del país de Josep Pla y empezó a buscar
restos de celuloide olvidados en desvanes y cajones de ampurdaneses y
turistas.
LA
VANGUARDIA 16-12-2006
Joaquim
Roglan |
|
|
|
Entrevista a:
Antoni
Martí, el cineasta de Fonteta
''Entre
el món del cinema i el de la televisió
queda un gran espai al mig que
es troba inutilitzat''
''El video et dóna una idea molt precisa
de què pots fer i fins on
pots arribar''
REVISTA
DE GIRONA JULIOL-AGOST-2006
Xevi
Planas |
|
|
|
